dilluns, 22 d’abril del 2013

Cursa Bombers 2013


Avui analitzaré la Cursa Bombers del passat diumenge. Bombers és una cursa que amb el pas dels anys ha anat en augment de participació (tot i ser de les més cares de tot Catalunya i part de la península), jo la primera vegada que la vaig córrer (2011) eren, si no recorde malament, 20.000 inscrits, el 2012 ja superaven els 20.000 i se situaven en 24.000 i aquest any ja han arribat als 27.000. Des del meu punt de vista, la cursa té una organització excel·lent amb un circuit molt ràpid (sempre que no cremes els cartutxos en el pas per el Paral·lel, km 1,5 - km 3), amb 2 avituallaments en cursa (km 4 i km 8) i un per abans de començar, un ambient espectacular i una samarreta que fa goig, però (havia de tenir un però, no hi ha res perfecte) l'organització està fracassant i no sé fins a quin punt en són conscients, la raó d'aquest fracàs és la continua massificació de participants i que està enverinant la cursa i matant-la poc a poc. Aquest augment de participants fa que la cursa perda qualitat ja que molts corredors que volen fer marca (aprofitant el circuit favorable) és veuen sorpresos pels taps humans que hi ha a la sortida i a cada revolt, arribant en alguns casos a haver de parar per poder fer el gir a l’altre carrer i perdent d'aquesta manera molt de temps. I això fa augmentar la frustració de corredors que han estat preparant la cursa a consciència.

A mi sempre m’han dit que les coses si són en la seva justa mida sempre son bones i si abuses ho acabes pagant (de vegades pagant molt car), per això crec que l’organització hauria de replantejar els seus objectius i si volen o no mantenir la qualitat de la cursa. En cas contrari corren el perill que cada vegada vagen menys corredors de qualitat (i per qualitat entenem els corredors que entrenen de manera més o menys constant i que participen a les curses amb l'objectiu d'autosuperar-se) i més corredors dels que el que pretenen és sortir a les fotos i tenir una samarreta més al seu calaix.

Que no s'entenga malament, crec que tots els corredors han de tenir els seu espai i les seves curses, no obstant, l'atletisme és un esport en creixement i per això hauríem de vigilar amb les curses que corren el perill de, per massa massificades, perdre la seva essència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada