dijous, 19 de novembre del 2015

Tres pautes a seguir per un pla d'entrenament eficient: Densitat (III)

I per finalitzar, avui Eduard Barceló ens explica en que consisteix la densitat d'entrenament, una de les parts més importants de cara a preparar un pla d'entrenament efectiu per assolir els objectius i reptes que ens plantegem.

"La densitat en els entrenaments és la quantitat d’entrenaments que programem per unitat de temps. Això vol dir que com menys temps hi hagi entre sessions d’entrenament major densitat hi haurà i al revés, com més temps hi hagi disponible per a la recuperació d’un entrenament al següent, menor densitat.
Aquest concepte és clau des del meu punt de vista a l’hora de preparar maratons de muntanya i ultres. Gràcies a una elevada densitat, programant entrenaments més curts i intensos i amb menor temps de recuperació entre sessió i sessió obtenim efectes d’entrenament superiors i per tant resultats esportius superiors.
Això permetrà a l’esportista ser capaç de córrer en competició molts quilòmetres àdhuc i no havent fet cap sessió que s’aproximi ni molt menys quant a distància i durada al temps de competició i la primera vegada que un ho experimenta no fa més que sorprendre’s.
Utilitzar la densitat als programes d’entrenament ens permet aconseguir un estat de fatiga permanent que el corredor ha de suportar i afrontar mitjançant voluntat i esperit de sacrifici per acabar acostumant-se a aquestes sensacions i continuar entrenant amb normalitat. Aquesta fatiga permanent no és constant sinó que és major o menor en funció de l’últim entrenament realitzat i el següent entrenament haurà de ser programat per a la seva correcta realització atenent a aquests nivells de fatiga. D’aquí que sigui més important que mai la programació i la correcta alternança de càrregues combinant entrenaments de volum o intensitat quan la fatiga sigui alta o baixa respectivament.
Finalment, una última consideració respecte la densitat és que gràcies a ella no només aconseguirem resultats esportius superiors sinó que a més ens resultarà més fàcil conciliar vida familiar, laboral i esportiva. Poques persones disposen de 2-3 hores seguides en dies laborables. En canvi, si que disposen d’aquest temps de forma fragmentada. El saber utilitzar aquests temps i tenir voluntat per no deixar-los perdre és el que ens permetrà entrenar un gran nombre d’hores i a més amb nivells de qualitat superiors al que faríem si tinguéssim el mateix temps de forma continuada.
Com aconseguir elevats nivells de densitat?
Per aconseguir l’objectiu d’una alta densitat d’entrenaments és molt important tenir en compte diversos factors:
1. Tenir una correcta planificació de l’entrenament.
Això és clau per a una correcta aplicació de volum i intensitat en els entrenaments i no anar improvisant en funció de les ganes i les possibilitats del dia i el moment. Mentalment a més, facilitarà el treball de mantenir-se en alerta fins al dia de descans programat i les setmanes de descàrrega i suportar molt millor la fatiga acumulada.
2. Tenir un bon control del nivell de fatiga i recuperació i utilitzar elements que monitoritzin el nivell d’intensitat dels entrenaments així com el nivell de fatiga acumulada.
Sovint, les sensacions que un té amb la realitat no s’ajusten del tot. És important doncs, tenir sistemes que ens donin una lectura fiable del nostre estat i no es basin en percepcions o intuïcions que poden tenir una visió esbiaixada i poc realista. Un pulsòmetre i un aparell de tensió arterial ens poden donar una informació molt valuosa per saber què entrenament podem fer aquest dia.
L’aparell de tensió arterial ho podem utilitzar en el llit just quan sona el despertador. Els valors que hauria de reflectir (tensió arterial i freqüència cardíaca) són molt iguals d’un dia a un altre excepte en ocasions en què no estem 100 % recuperats de l’entrenament del dia anterior. En aquest cas, si per al dia tenim programat un entrenament d’intensitat al matí i un altre de volum a la tarda, seria una bona idea canviar-los d’ordre.
Igualment, el pulsòmetre ens pot ajudar quan estem en el mateix entrenament. Imaginem la situació anterior en què no fem cas del tensiòmetre i decidim continuar amb el pla i la sessió d’intensitat com si estiguéssim plenament recuperats. Comencem a escalfar i fem el primer canvi de ritme. El pulsòmetre ens indica que no arribem a la zona programada per molt que ens esforcem. Això vol dir que la fatiga està ben present i el millor és avortar l’entrenament previst i continuar amb un entrenament regenerador de carrera contínua sense cap pretensió més que complir el temps total d’entrenament.
3. Ser capaç de modificar el pla segons les circumstàncies àdhuc i al mateix moment d’estar entrenant.
Ser perseverant, tenir voluntat de ferro, sofrir en els entrenaments,… està bé però només si el nostre cos ens ho permet. La fatiga és cansament acumulat que ens tenalla i no ens deixa entrenar amb normalitat. La fatiga es busca per jugar amb ella però no per enfrontar-se. Cal ser capaç de distingir ben el que és fatiga del que és mandra i en el primer cas saber adaptar el contingut d’entrenament al que un pot fer sense sacrificar sessions d’entrenament a curt i mig termini. En el segon cas, en el de la mandra, només fa mancada canviar-se i escalfar una mica que les males sensacions desapareguin.
4. Disposar d’entrenaments “fusibles”.
Un fusible és un element que s’instal·la en un circuit elèctric per protegir-ho dels sobrecàrregues i evitar que es cremi per complet. En els plans d’entrenament és molt recomanable tenir entrenaments “fusibles” també. Aquests poden utilitzar-se reduint el temps i la distància o simplement eliminant-los i convertint-los en un dia de descans. Moltes persones tornen a casa tristes i abatudes i consideren un fracàs el fet de no haver pogut complir amb l’estipulat en el pla però cal prendre-ho diferent. El fet d’haver utilitzat el fusible per descansar permet entrenar millor els dies següents i per tant, l’entrenament tindrà una qualitat superior. A més, si ho hem utilitzat, senyal que els entrenaments previs han generat el seu efecte també i estaran fent el seu treball per aconseguir la tan desitjada sobrecompensació i la millora del rendiment."

dimecres, 18 de novembre del 2015

Tres pautes a seguir per un pla d'entrenament eficient: Intensitat (II)


Avui seguim amb els consells d'Eduard Barceló, en aquest cas Eduard ens explica la importància de la intensitat en els entrenaments i com combinar-ho amb els altres dos factors, volum i densitat d'entrenament.


"La intensitat s’entrena mitjançant la realització de canvis de ritme o intervals d’alta intensitat intercalats amb espais de recuperació. El benefici de realitzar aquest treball és l’acumulació d’un temps d’entrenament d’alta qualitat en finalitzar una sessió de manera que seria totalment impossible fer-ho en cas de voler acumular-ho de forma contínua.
Els efectes del treball intensiu afecten en dos nivells:
1. General o central, mitjançant la millora de la capacitat de rendiment de l’esportista a causa d’una optimització dels processos metabòlics i de consum d’oxigen que permeten incrementar la quantitat i la velocitat de reaccions químiques de l’organisme per transformar-les en energia mecànica o moviment.
2. Local, perifèric o neuromuscular, mitjançant l’increment de la força a causa de l’estimulació i el reclutament de fibres musculars del tipus “ràpides” gràcies a l’exercici d’alta intensitat que comporta una reconversió d’aquestes fibres per a la utilització en exercicis d’intensitat inferior.
La gent associa canvis de ritme, sèries i intervals amb un alt grau d’exigència física i psicològica, fatiga i sensacions desagradables però si s’aplica correctament i de forma progressiva es poden aconseguir resultats esportius en períodes de temps curts (2-4 setmanes) i la recompensa és superior a l’esforç que això implica. A més en fragmentar l’entrenament en períodes de temps més petits i estar pendent del pulsòmetre, el temps d’entrenament passa volant i el plaer obtingut en acabar la sessió és superior que amb els entrenaments continus a ritmes baixos.
Els treballs intensius es defineixen per les següents variables:
– Nombre, durada i intensitat de les sèries o els canvis de ritme.
– Temps de recuperació, nivell d’intensitat i activitat entre les sèries o els canvis de ritme.
A nivell quantitatiu, s’ha demostrat científicament que les variables del treball d’intensitat més efectives són les següents:
– Sèries de durada entre 3 i 5 minuts. Si la durada és inferior no generen tants beneficis a nivell central però si a nivell perifèric.
– Si es programen sèries curtes amb recuperacions curtes i agrupant les sèries per blocs amb temps entre blocs de recuperació majors s’aconsegueixen beneficis en tots dos sistemes.
– La intensitat ha de ser el més propera possible a la Màxima Velocitat (en sèries curtes del 30-45”) o prop del Consum Màxim d’Oxigen (en sèries llargues). A nivell de percepció subjectiva de l’esforç ens genera sensacions desagradables ja que suposen treballs durs o molt durs.
– Quant al nombre de sèries, ha de ser obert i atenent a la percepció subjectiva de l’esforç. En aquest sentit, l’avantpenúltima sèrie hauria de qualificar-se com a dura i la penúltima i última com molt dura arribant a la finalització del bloc per fallada funcional, és a dir, per la impossibilitat de continuar mantenint el nivell d’intensitat. Acabar abans significa no aprofitar el potencial.
– El temps de recuperació entre 2 i 3’. Incrementar aquest temps no comporta millores de rendiment.
– L’activitat de recuperació millor si és activa al trot suau en el cas d’estar realitzant-les corrent en pla o ben caminant suau si es fan les sèries en pujada.
– L’excés de treball d’intensitat condueix més fàcilment al sobre-entrenament. En general no haurien de sobrepassar-se les 3 sessions d’alta intensitat per setmana.
No obstant això, el fet que científicament s’hagi demostrat que la configuració anterior és la més eficient i per tant la que tècnicament condueix a l’optimització del rendiment esportiu, no vol dir que no s’atingui a criteris pedagògics de variació de la càrrega per aconseguir realitzar treballs més variats que s’assemblin al referit anteriorment.

En el proper lliurament finalitzarem l’article parlant de la densitat en els entrenaments, un concepte poc conegut que s’ha d’explotar al màxim per obtenir nivells de rendiment elevats."

Intensitat

dimarts, 17 de novembre del 2015

Tres pautes a seguir per un pla d'entrenament eficient: Volum (I)

Avui publiquem una entrada en el bloc d'Eduard Barceló, on ens explica en que consisteix el volum d'entrenament i perquè és tan important respectar una de les tres pautes d'entrenament i no passar-nos en els entrenaments.


"El volum és el nombre d’hores, els km, els metres de desnivell positiu i negatiu que correm, així com les sèries i repeticions que fem d’un determinat exercici. El volum per tant, ens dóna idea de la quantitat d’exercici que fem.
El volum és el primer paràmetre que una persona no entrenada nota que pot incrementar quan millora la seva forma física. Així mateix, el volum és el primer paràmetre que s’incrementa per millorar el rendiment.
Però l’increment del volum està condicionat per dos factors. El primer, la disponibilitat de temps i el segon la capacitat de recuperació de l’esportista.
El mètode continu és l’utilitzat per al treball del volum. Això són entrenaments continus sense pauses ni recuperacions a una intensitat de lleu a moderada. En aquest sentit, intensitat i volum són indirectament proporcionals i per tant, a més temps menys intensitat i a la inversa.
Amb aquest mètode es busca una optimització del gest esportiu i adaptacions funcionals dels sistemes i òrgans corporals responsables dels funcionament de l’organisme quan fem activitat física.
L’entrenament extensiu ens permet millorar la nostra base aeròbica, fent-nos més resistents, més eficients i reduint el temps de recuperació en la pròpia sessió o entre sessions.
Però el treball de volum té les seves limitacions i aquestes ens poden portar a l’estancament i la desmotivació. Per a evitar-ho, cal tenir en compte les següents directrius:
1. No han d’ocupar més del 50-60% del total d’hores d’entrenament d’una setmana. La resta d’hores les ha d’ocupar treballs més intensos de resistència així com els treballs complementaris de força, tècnica i propiocepció.
2. No han de limitar ni condicionar els entrenaments de qualitat i s’han d’adaptar en durada i intensitat per prioritzar els treballs d’intensitat.
3. La durada màxima en l’activitat de córrer no hauria de superar les 3 hores degut al seu caràcter altament lesiu i el desgast que suposa pel cos.
Seguint aquestes 3 directrius bàsiques s’aconsegueixen entrenaments més eficients, complerts i variats, més integrals i el que és millor: amb menos risc de lesions i major rendiment esportiu. En el següent capítol veuràs com treballar la intensitat…"

Volum d'entrenament